Subjacent

Blasco Castany li diu a Morera i Català en una comissió en les Corts més o menys això:

Bé, no tots les encertem en la diana com vosté. O siga, els que apliquem des del govern les lleis, a vegades mos equivoquem. Des de fora de les institucions de govern poden criticar aixina, que resulta còmode.

És que hi ha qui igual que diu una cosa diu la contrària. Els polítics saben perfectament que el que desgasta —trobe que això ho dia Andreotti, que no crec que fóra original— no és el poder, sinó tractar d'aconseguir-lo sense èxit. Però ara Blasco Castany troba un badallet per escenificar una mica de victimisme dels poderosos. ¡Quin pesar! Ara resulta que és més còmode no tindre poder democràtic per a fer lleis i aplicar-les. És més còmode patir-les i renegar que no gestionar-les. El mal és que hi ha qui s'ho creu, que és el que sembla que fan molts diputats de l'oposició, còmodament instal·lats en el dolce far niente cortesà.

Amb tot, el millor és —segons Blasco— tindre el poder i no fer res. Una cosa aixina fan amb el web de la conselleria d'agricultura valenciana, que hui mateix la podeu consultar i comprovareu quins buits tan ajustats a la situació agrària valenciana. Com a exemple més cridaner, si polseu en «La conselleria», la salutació de la consellera (suposadament, Maritina Hernández Miñana) està en blanc —deu voler dir alguna cosa, això—. Però, més encara, si canvieu l'adreça de la pàgina en el navegador i, allà on hi ha un 11, hi poseu un 12, podreu vore la imatge que il·lustra este apunt amb l'aparició de Cotino Ferrer, una casta de conseller preeminent molt subjacent. Es veu que no li resulta gens incòmode pul·lular pels redols del poder i associats.

Bé, Morera i Català ho té fotut per a acostar-se a eixes esferes. Si, a més a més, no ix de la tàctica del lío, que sembla que s'haja ensenyat en dijous la parauleta, doncs, quan es dedica a amollar mitges llatinades, ja és per a enganxar a córrer. Esperem que Oltra Jarque (i també Mollà Herrera) aconseguixca el ressò que s'està treballant.