Roberto Iniesta, el cantant d'Extremoduro, un dels grups de música que m'agraden, ha escrit una novel·la, El viaje íntimo de la locura. No crec que tinga ocasió de llegir-la, perquè hi ha tant escrit... Bé, la cosa és que l'entrevistaven en el Babelia (31.10.2009), on dia:
[...] Després vaig para per a estudiar per l'uned gramàtica i ortografia perquè volia tindre soltesa. A l'escriure prosa t'ha d'atindre molt més a les normes que en les cançons o la poesia.
P. ¿Ha utilitzat molt el diccionari?
R. És clar, a tothora. No com una bíblia, però sí per a saber quan me n'estava eixint. Alguna vegada l'he ignorat i no he acceptat les seues normes, però sabent-ho.
Això és, sabent-ho, que sempre hi ha temps per a això, i per a fotre-se'n del que diga o no diga el diccionari. Quant al que no diu el diccionari encara, hi ha «tebeu» 'tebeo', mot que feia servir Enric Sòria (Quadern, 05.11.2009).
Parlant de tebeos, en vaig llegir bona cosa quan era menut, en castellà principalment, i no recorde haver vist una pel·lícula en valencià no sé si fins que va arribar la tv3 al poble, si exceptuem El virgo de Visanteta i alguna altra obra mestra semblant que ara no recorde.
La Generalitat valenciana d'ara (com la d'abans) impulsa eixe sector del cinema de manera liberalment autoritària, és a dir, censurant la tv3 i despreocupant-se «liberalment» de l'accés dels ciutadans als productes culturals en valencià en l'àmbit audiovisual. Això es veu que no és un dret ni un bé social, tractant-se del valencià, sinó que hem d'esperar el voluntarisme ciutadà d'Escola Valenciana (El País, 04.11.2009):
Aprendre valencià en el cine
55.000 alumnes participen en un cicle de projeccions educatives
S'unfla la bambolla del coneiximent —bé, només la de les titulacions— i punxa la de l'ús. Com que és «sabent-ho», acabarem ben pagats i contents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada