dimarts, 24 de febrer del 2009

Un traductor que no entén la seua pròpia llengua

Utilitats esquifides

Acabe de descobrir amb un cert disgust que un apunt meu anterior no estava massa ben fonamentat. El recurs traductor en línia de la Generalitat de Catalunya no ha incorporat res del que jo pensava. En realitat, la meua impressió provenia del fet que els companys de Bloctum que ens han facilitat l'eina de traducció de webs, han canviat el traductor de la Generalitat de Catalunya pel de Google. L'explicació és simple:


Ara emprem el sistema de traducció de Google, molt més ràpid que el de la Generalitat.


A més d'això, les mancances anteriors. La Generalitat hauria de millorar el seu recurs, sobretot perquè, tal com els vaig indicar, el català, si no vaig errat, té molta més extensió i varietat del que permet reconéixer la seua eina traductora, que només va adreçada a una part mínima i minimalista de la llengua:


El sistema està disponible per a diferents varietats dialectals del català?
No. El traductor fa servir la varietat estàndard del català.


Em sembla lamentable. Pel País Valencià estem acostumats a eixos plantejaments, però no esperàvem trobar-nos-els per allà dalt. Voregem els trenta anys de democràcia, milers d'estudis i llibres al voltant de la llengua i del seu impuls i difusió, diners invertits en fer útil el català en tots els àmbits, però només ha arribat a tindre compte el que denominen «varietat estàndard del català».

Diria que hi ha una mala interpretació del que són una eina de traducció, la llengua i els (para)estàndards. O, simplement, que l'aïllament dialectal els sembla una opció adequada, en lloc de l'impuls ample de la llengua —de tota la llengua— en la xarxa. ¿Per a què servix un traductor que no entén la seua pròpia llengua? Estem segurs que la Generalitat de Catalunya ho pot fer molt millor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada