El benefisio del comú

Maluenda Verdú (pp), en l'ensalada juridicoparlamentària que ha tret a taula per a controlar definitivament la institució del síndic de greuges i carregar-se una síndica que es veu que els molesta —no pel que fa, sinó pel que representa—, pronuncia «Rioja» /rjóʤa/ (palatal africada sonora), pronúncia que confirma la línia d'adaptació del topònim al català.

Oltra Jarque (Compromís) ha aprofitat per a posar-se les botes amb un discurs que mereixia més èxit del que preveu i obtindrà:

[...] ara en volen fer una més grossa, una malifeta que vol eludir la jurisdicció ordinària, sabent que la jurisdicció constitucional té uns terminis de resoldre les qüestions controvertides tan llargs que a vostés ja els tindrà igual quan ixca la resolució, que saben que els llevarà la raó.

Vostés s’emparen en la immunitat i en la inviolabilitat d’esta cambra per a aconseguir la impunitat, i això, perdone’m que els ho diga, però va en contra de tota ètica i també va en contra del que se diu comunament de la vergonya que haurien de tindre de fer açò. Vostés volen votar açò perquè saben que només se pot tutelar jurisdiccionalment pel Tribunal Constitucional i «largo me lo fiáis».

Doncs, bé, els dic ací hui a vostés que no tenen vergonya. Vostés saben que açò vulnera i adultera la legislació vigent.

I este matí, com que m'interessava comprovar fins a on arribava l'ètica del conseller Serafín Castellano, que reconeix que adjudica contractes a amics i coneguts a dit perquè és legal i, per tant, ètic, m'he preocupat de mirar la llei de procediment administratiu (Llei 30/1992), que assenyala entre els motius d'abstenció d'intervindre en els procediments (art. 28.2):

b) Tindre parentiu de consanguinitat dins del quart grau o d'afinitat dins del segon, amb qualsevol dels interessats, amb els administradors d'entitats o societats interessades i també amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguen en el procediment, així com compartir despatx professional o estar associat amb aquests per a l'assessorament, la representació o el mandat.

c) Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones esmentades en l'apartat anterior.

Sembla que el plantejament ètic que proposa esta llei no és el mateix que apliquen els dirigents del pp valencià. Coses de la teranyina de lleis i reglaments que acaben filant i refilant alguns polítics per a satisfer els seus interessos particulars. Refilant molt, molt més i més vivaçment que els pardalets que caça Serafín Castellano en el parany que té instal·lat il·legalment en la finca que compartix amb els empresaris de Construcciones Taroncher.

¿Parlava d'ètica i legalitat un conseller d'un govern que incomplix sentències judicials? ¿De què parlava realment? Sens dubte, del benefisio poc comú.