L'honradesa, el mal i el punt de vista

Uns quants dels nostres diputats valencians s'han reunit hui en comissió. Uns deu minuts, el temps necessari per a triar la presidència, agraïments i ja han acabat la faena. Per tant, no hi hagut molt a rascar. A més, sentint-los hui i veient ahir la foto del diari El País que iŀlustrava la notícia de la maniobra fosca d'alteració del reglament de les Corts amb la finalitat d'alterar la institució del síndic de greuges, una foto amb Costa Climent, Maluenda Verdú (els dos del pp) i Luna González (del psoe), doncs, entens per què el món va com va.

Tal com dia hui algú en tv3, amb molt poca raó però molt d'alleujament psicològic, no som capaços de vore «el mal» (entés com a injustícia, supose) durant el temps present, només el vegem una vegada ha passat el temps. Trobe que eixa idea té la virtut d'eximir alguna culpa, però trobe que és ben inexacta. Al capdavall, sí que és més aviat possible que hi haja persones que troben una justificació per als mals que fan o que directament siguen incapaces de vore-hi cap injustícia, perquè els punts de vista ho són tot.

Per exemple, sobre punts de vista, Manuel Baixauli («Martiri i resurrecció d'Ignasi Mora», Quadern, El País, 05.02.2009) s'ha vist mogut a fer un article per a dir que la noveŀla d'Ignasi Mora Ulisses II «diverteix, està condensada, fa pensar i no saps on et porta» i que és «una noveŀla amb personatges enigmàtics, diàlegs i descripcions vius, humor agut i peculiar, prosa depurada i eŀlipsis i ombres suggeridores», que supose que són tot valors encomiables en una noveŀla.

En canvi, a Xavier Pla («Oblidable», Avui, 22.11.2008 [pdf]) i Pere Calonge («Austràlia no és Ítaca», Postdata, Levante, 23.01.2009) la noveŀla els sembla «oblidable». Sembla que a Manuel Baixauli li haja sabut mal la discrepància de punt de vista amb Xavier Pla fins al punt que preferix oblidar el nom del crític literari.

Com que no fa referència a la valoració de Pere Calonge, supose que no l'ha oblidat encara, perquè no l'ha llegida o perquè no hi ha trobat raons per a l'oblit. Al cap i a la fi, també Ignasi Mora té dret a oblidar, si considera que l'activitat dels crítics no li aporten res útil per a la pràctica vital o literària. I qui llija Ulisses II ja mos dirà amb quina valoració es queda.

Diria que localitzar «el mal» és molt més simple que fer una crítica literària, sobretot quan la crítica és negativa, i més encara si el crític fa un esforç honrat. Espere, ai, que el mal no provinga mai de l'honradesa.