Certament, pensant en les desperta(d)es, mascleta(d)es i femella(d)es de falles, u tendix a pensar que un mot com tarannà deu ser la forma valenciana d'un probable *tarannada. Això és el que diuen que li ha passat a un diputada voluntariosa i ferma del sud del país. I no és estrany, tenint en compte amb qui es juga les garrofes en l'hemicicle: ni més ni menys que amb Marí Olano, que és un polític de raça, de la raça que es cria per ací pel cantó del pp, vaja, d'eixos que sempre estan disposats a perdonar-te la tendència política, llevat que vullgues aclarir els malentesos a l'hora del pati.
Marí Olano, per cert, és diputat i portaveu d'economia en les Corts, però també assessora a través del despatx d'advocats Eius —on participa José María Michavila, antic ministre del pp— promotors urbanístics (segons J. Ferrandis i D. Borasteros en El País, 25.02.2009). I, clar, llavors entens per què diu el que diu en les Corts, perquè no representa idees i propostes polítiques i socials per als ciutadans, sinó carteres financeres i interessos urbanístics dels seus clients.
I l'última tarannada seria la que clou l'article de Manuel S. Jardí en el mateix diari:
O tan edificant com assistir al desembarcament en la sindicatura de greuges d'un vestigi de l'ancien régime gràcies al socialista Jorge Alarte, que també s'entén amb el bisbe. Qui molt viu, molt veu.
Si damunt al futbet les coses no van cara a l'aire, doncs, ara mateix tenim el tarannà apedaçat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada