«Papitas negras, melon d'Algero»

M'assabente pel diari El País (12.02.2009) que el fons d'inversió Centaurus Capital ha prescindit del seu assessor José María Aznar López. Han d'estalviar costs. Vaja, ara va i era un cost. La meua ànima sindicalista deixa caure una llàgrima per eixa desconsideració.

En els negocis d'upa, és a dir, en tots, com aquell que diu, quan hi ha una crisi, solen acomiadar el personal que no aporta ingressos que superen el cost de mantindre'ls en plantilla. Em sembla que això deu anar aixina, es mesure això com es mesure, que això sempre serà discutible. Al capdavall, el capitalisme, una de les versions més difoses, tracta d'això, dels guanys financers.

La llàstima és que eixe sistema que tan bé funciona, segons alguns, no incorpora als balanços el cost humà dels beneficis financers, amb la qual cosa són capaços de mirar l'estat de comptes i informar-te de quina de les seues iniciatives empresarials ha estat la més beneficiosa: la guerra d'Iraq, l'epidèmia de les vaques boges, l'esclavitud infantil, les massacres del Congo o les de Txetxènia.

Per ací estem assabentant-mos ara de la part proporcional del negoci que mos correspon. No és casual que el País Valencià siga l'autonomia amb el deute més alt per habitant, que el centre de València siga un femer a cantonades, que tingam un finançament insuficient i que els impostos que paguem i que ingressen, el govern valencià de Francisco Camps els deixen anar a les butjaques d'assessors sense ofici ni benefici i en actes propagandístics musicals o esportius pro empreses d'amics i beneficiats.

Ho dia Pañella Alcácer (Bloc) en el ple de les Corts en versió llauro: per si anaven malament l'ortanique i la clemenvilla, van crear la varietat Orange Market, que segur que fa bon suc.

I per a que no hi suquem ni ho olorem, els inefables dirigents del pp fan fum marejant dient que la llengua és verda per fora, roja per dins, «papitas negras, melon d'Algero». Acabe de vore Rambla solemnitzant obvietats: la llengua dels valencians és la valenciana i no mos homologaran amb la catalana, ha dit més o menys. Són les típiques paraules buides que provoquen unes polèmiques fingides i estèrils que només donen un fruit semat. L'homologació de la llengua la fan cada dia tots els que viuen en valencià al País Valencià, a Catalunya, a les Illes Balears, a la Catalunya del Nord, a l'Aragó i a Múrcia, i és una homologació de tot el català reiteradament validada pel món cultural, per la majoria dels polítics i polítiques, pels tribunals i «vigilada» per l'avl.

Sort tenim de no fer-ne massa cas, perquè podríem acabar com els gallecs, vivint separats de la resta de la llengua (portuguesa) amb l'únic final quasi evident de desaparéixer dins del castellà. Un lio i un desmà, que diria Morera Català.