Les obres del nou edifici de les Corts al carrer de la Llibertat de València estan a punt de topar amb les restes arqueològiques dels ibers valencians. No fóra estrany que hi aparegueren restes epigràfiques de transcripcions parlamentàries, amb la qual cosa podríem comprovar si els criteris de transcripció de llavors conservaven la fidelitat del discurs o intentaven acostar-se a l'ideal del registre formal parlamentari. Una incisió en la pedra ací o allà mostrarà un així o un aixina, un serveix o un servix, un palès o un palés... Bé, està última només en el cas que hi haguera ja algú de la corda de Gloria Marcos o d'Esquerra Unida, per molt minoritària que fóra.
La cacera de corruptes que s'ha iniciat amb els comptes d'Orange Market també apareixerà segurament en les mostres epigràfiques. Per tant, podríem preveure, per a la versió actual, ni resoldrà la crisi ni ens aportarà una solució a eixa ètica política lligada als negocis públics legals que va pregonar el conseller valencià Serafín Castellano.
Certament, el que no expliquen mai eixos polítics és com és possible que algunes d'eixes activitats siguen legals, quan els valors ètics més comuns indiquen que no són admissibles. I no ho expliquen perquè és la faena d'alguns d'eixos polítics, aconseguir legalitzar o deixar impunes els tripijocs per on desapareixen els diners públics.
Per exemple, posem que un delicte fiscal tarda quatre anys en ser jutjat; posem per cas que la prescripció d'eixos delictes es produïx als cinc anys; el polític ha d'intentar dos coses —a més d'intentar amagar el delicte—: que la justícia es retarde fins a la prescripció —i segurament per això funciona tan malament—, o haurà d'intentar canviar la legislació i acurtar la prescripció a tres anys. Això és un exemple. Hi ha més mitjans per a aconseguir el mateix efecte.
No res. Molt de personal per a la recerca arqueològica. Hi veus una activitat febril que transmet l'interés que tenen per la faena que fan, ho notes, vistos des de dalt són uns clicks aplicats i responsables. Com a bon funcionari t'agradaria compartir eixa actitud, però hi ha un ètica que sura en l'ambient que t'impedix delatar-te, una ètica parlamentària que supura desídia pels clavills i badats de la cambra dels cadirots dels representants sense representats. «Tindràs amics, tindràs diners, tindràs amics», versionen per ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada