Les crisis deuen ser com les marees, que ara que que en ve una, posem que és marea baixa, podem vore aparéixer sobre l'arena del que era el fons —una d'eixes badies bretones perillosament interminables— les restes, les deixalles, les carcanades del sistema pomposament difós un grapat d'anys, el sistema que havia posat fi a la història, que tenia pretensions d'haver resolt fins i tot els misteris de la relativitat o de l'evolució de l'Homo sapiens.
Fa vora dos anys vam tindre un exemple de funcionari Homo sapiens amb el pas canviat i vessant ètic a l'Ajuntament de Marbella, Jorge González, cap del servei jurídic d'urbanisme. Ara el diari El País (05.02.2009 i 08.02.2009) ens parla de Harry Markopolos, que fa nou anys que havia detectat el frau de Bernard Madoff, però la desídia terminal dels qui dirigien l'organisme encarregat de supervisar el mercat de valors, la sec, va permetre la bambolla que era una piràmide i una mar rebolicada alhora.
I mos ix ara una altra bambolleta, sense entrar en l'espionatge «fratern» dins del pp —ja s'ho faran si allò és un cau de raboses, i que no me s'ofenguen les guilles—, i són els diners que dóna a guanyar la dedicació empresarial als fasts i pompes organitzatives dels esdeveniments dels governs públics locals i autonòmics que preparen les empreses subsidiàries, subcontractades i submergides dels partits polítics.
El comentari del diari resulta particularment emotiu quan comenta que Francisco Correa i Orange Market —una de les empreses relacionada amb el no-nomenament de Cholbi Diego com a síndic de greuges, veges tu les coses com s'envisquen— van de cloc-piu:
El gruix dels contractes d'actes del Partit Popular ha passat a l'empresa de la dona del diputat valencià Juan Costa.
Això, Elena Sánchez és la cap de l'empresa que s'emporta els diners del... ¿Partit Popular? ¿De tots els ciutadans, que subvencionem els partits polítics? ¿I qui controla això? Ni tan sols els numerets anuals del síndic de comptes en les Corts, que esmenten algunes irregularitats —un percentage ínfim—, però que ni s'investiguen ni es resolen..., per ara.
És clar, Cholbi Diego, un diputat del pp, sense ni tan sols passar-lo per la rentadora de les incompatibilitats, ¿esdevindrà imparcial, objectiu i independent com a síndic de greuges per alguna causa en què hajam de depositar la nostra fe?
Pos a mi est post lo que m'ha recordat ha sigut l'examen de MAREAS de l'assignatura de Navegació, que recorde com un dels escassos exàmens fàcils d'eixa assignatura.
ResponEliminaM'alegre que fóra fàcil. Vore-les a Bretanya també ho és, però també impressionant.
ResponElimina