L'afàs de peixcar

Estic notant que faig moltes errades picant estes entrades i això està una mica lleig, tenint en compte a què em dedique habitualment. En tot cas, són coses normals de la llengua i dels instruments amb què la reflectim i la reproduïm. Anem afegint-los extres, anem fent eines per a una reproducció més acurada, però hi ha alguns tics de «classisme normatiu», digam-ho aixina, que emboliquen l'escriptura i la llengua.

Per exemple, vaig suggerir a la Generalitat de Catalunya que el traductor multilingüe que havien fet (permet traduir este bloc a l'anglés, castellà i francés: vegeu la columna de la dreta), i que havien posat a disposició de tots per Internet, no estiguera basat en la versió normativa formal oriental de la llengua, sinó que intentara recollir —si més no— les versions occidentals i balears d'eixa normativa, fins i tot sense que fóra un projecte tancat, sinó que anara ampliant el seu abast per a respondre, a l'hora de la traducció, als fenòmens més habituals de la llengua d'ací i d'allà. Em van dir que ho tindrien en compte, però ho dubtava bastant. Bé, acabe de vore que l'eina de traducció no entén encara aixina, bambolla, carcanada o indecentment, compre, però sí que han introduït dirigix, vore i l'accentuació occidental (conéixer).

No sé realment qui deu estar ampliant les opcions (sembla que Google hi té alguna cosa a vore, per la bafarada que me s'obri en consultar la traducció), però es veu que no és un treball sistemàtic i que avança a colp de propostes d'esmena.

En canvi, jo pique els textos amb l'Abiword, que té un corrector de català, i acaba trobant-li tanta rojor al que escric, que deixe de fixar-m'hi. Hauré de mirar si té alguna extensió que em permeta afegir-li eixes formes tan curioses que faig servir quan parle i que, ves per on, no me s'acut més que escriure-les, com si això estiguera permés...

Però tot això, ¡iet, que ve de llunt! Segons el gdlc, afàs ve:

de faç, ll. facĭes 'aspecte, cara'; la forma masculina afàs és fruit d'una mala anàlisi popular de la faç.

Aixina estan les coses. La llàstima és que en el gdlc hagen esperonat —sense adonar-se'n, estic segur— els defensors del melic de les etimologies. ¿Què tenia de mala l'anàlisi?, segurament només que era popular, i una cosa porta a l'altra. I aixina es fan les llengües i les normatives, a còpia de males anàlisis.