dimarts, 17 de febrer del 2009
¿La legalitat és ètica?
Fa dos dies, mentres almorzàvem repassant l'estat d'Orange Market i tot el suquet de tarongeta que assoltava això, me se va ocórrer dir que no creia que Serafín Castellano fóra l'alt càrrec de la Generalitat aforat que estava investigant el jutge Garzón en la mateix trama de corrupció. ¡I quina sorpresa al sendemà!: es dedicaven a les adjudicacions d'obres públiques a dit.
Naturalment, tant Serafín Castellano, com l'empleada del grup popular de les Corts, María Ángeles González, mos semblava que es dedicaven més aviat a legislar per a benefici de les seues oligarquies, en el cas del primer, o a perdre el temps en burocràcies diverses, en el segon cas. Esta segona activitat és més pròpia d'altres règims, però ací la tenim ben enquistada. En canvi, segons les informacions periodístiques, les gestions tenien més «suc» que la simple burocràcia del grup polític: l'empresa Construcciones Taroncher.
És clar, hui en dia, tal com ha dit Serafín Castellano tot el que és legal és ètic —i això és una afirmació arriscada que exhibix una impunitat desvergonyida—. És «públic i notori», com digué Francisco Camps fa uns dies, tot el que fan els dirigents del Partit Popular aplicant la mateixa màxima de Serafín Castellano. La llàstima és eixa, que siga legal, i d'això també haurien de respondre els socialistes, que ara tant s'escaroten.
És una cosa com el cas de la tv3 al País Valencià, que després de ser perseguida pels socialistes, se'ls transformà en icona de democràcia i llibertat d'expressió quan la perseguien posteriorment els dirigents del Partit Popular, i fins ara mateix. La qüestió és que la consolidació dins del dret i la legalitat de les emissions al País Valencià depén des de fa ja uns quants anys només dels socialistes en el govern de l'estat. Per tant, si no ho resolen, tal com prometeren, és simplement perquè els interessa no millorar el nostre sistema democràtic per eixe costat de la democràcia i la pluralitat informativa. Estic segur que sempre hi ha algun estratega valorant fins a quin punt els és útil electoralment el joc conjuntural entre l'exaltació cultural i l'aculturació real del País Valencià. Tot ben legal.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola! Ja fa dies que no em passejava per ta casa. Això de TV3 no té remei perquè als socialistes i tota la resta els importa un rave. Mentre ens tenen entretinguts amb aquestes obvietats democràtiques, ells fan la seua. Què els importa a ells (siguen del partit que siguen)? Vots, poder, control, privilegis, etc.
ResponEliminaCom ja va dir el Joan Fuster, més o menys, "Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres". Pense que tenia tota la raó.
Estem en un moment que sembla que anem cap arrere, com els carrancs, en qüestions democràtiques. D'altra banda, el "pedigrí" democràtic de l'Estat Espanyol al llarg de la seua història no és massa lluït.
Bé,xiquet, no vull omplir-te més de cabòries. Fins una altra
Que no, que no és cap arrere: és que hi ha qui estira i hi ha qui es deixa arrossegar. Com tot en la vida.
ResponElimina