Una curiositat entre altres del bar de les Corts són els sobrets de sucre, que sovint porten alguna citació literària o còmica, anònima o d'autor reconegut. Esta setmana, veges quina coincidència, hi havia molts sobres per a triar i remenar. Dic que eren per a triar i remenar, perquè en tots acabaves llegint entre línies, sense arribar al sucre mai, perquè eixa lectura deixava un regust que pegava en agre.
És clar, una volta et poses a relacionar coses, és un vici i vas encadenant una cosa amb una altra. Per exemple, en el diari El País d'ahir podies llegir:
El concert d'MTV costa un milió d'euros al Consell
Més que al Consell, hauria de dir a tots els valencians, perquè els del Consell es pensen que són diners d'ells —i segons diu el síndic de Comptes, aixina deu ser—, però simplement és que ens els lleven de les butjaques, legalment, no sé si èticament, però de les butjaques de tots els ciutadans (excepte ells, que a Carlos Fabra encara li ixen les declaracions a tornar). Clar, passaves la pàgina i llegies —a més de la caiguda de l'ús de les autopistes o que un estudi de Josep Vicent Boira i Evarist Almudéver considera considera inviable el model de mobilitat en l'àrea de València—:
El Consell retalla la partida del torn d'ofici
Ha retallat quatre milions eixa partida que servix per a pagar els advocats de la majoria dels ciutadans que no disposen de mitjans per a llogar bufets de renom.
És clar, vist això, entens tota la resta del diari, com ara que el director general de Canvi Climàtic, Jorge Lamparero, use eufemismes per al seu ofici d'increment de la destrossa ambiental, «valoració energètica dels residus», que vol dir 'incineració'; o que la conselleria d'educació de Font de Mora Turón i Francisco Camps Ortiz augmente el pressupost que destina per a centres concertats que fomenten la xenofòbia (segregació d'immigrants) o el sexisme (segregació de sexes).
El País Valencià no té un clau, parlant de diners públics, perquè tenim un govern insolvent per a la gestió d'un estat social de dret. Llàstima que no hi haja mecanismes públics per a corregir la insolvència democràtica. Tot esperant Garzón.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada