dilluns, 16 de febrer del 2009

Ab art i culs

Per a l'aigua de pluja


Està clar que el canvi d'any no em va provar. Ací estic, sempre cara a la pantalla sense aclarir res i avançant poc en la meua intenció de moblar-me el cap de lectures. Arribe molt justet a aprofitar el diari que compre religiosament —per l'almoina que els faig, no per la confiança— i poca cosa més.

D'altra banda, envege els companys de viatge blocaire que fan cròniques ben extenses de les seues lectures i reflexions. Les meues lectures oficials i indefugibles diria que tenen poca molla. Sort que me les mire per tots els cantons i acabe trobant-li la gràcia a la lluita permanent entre els registres i les ideologies que denoten alguns diputats.

En tot cas, els triomfs pírrics en qüestions lingüístics, a més de deixar ben claretes les aspiracions monsonissianes repatànies d'alguns, doncs, són també una mostra que en el País Valencià hem tingut especialistes en pintar façanes, però no en restaurar bigues i murs.

En alguna llei de les últimes fornades he trobat «ab» i «artícul», entre altres delicadeses. Certament, el primer a més de ser antic i patrimonial, apareix en els reculls lexicogràfics. I de fet és una simple mostra de cinisme, ja que l'introduïx el mateix diputat (no sé si Maluenda Verdú) que no ho diu mai quan parla. El segon mot, en canvi, ja és més seriós, perquè pertany a l'àmbit del sainet (o del cabaret: ¡art i cul!, ¡quina gràcia!), a través del qual enllacem amb la ideologia del diputat: el menyspreu del poble, pel poderós i per al poderós. Si per ací alçara el cap Abraham Lincoln, ¡li'l tallarien!

Tal com estan les coses, qualsevol dia, a més de demanar aigua per a tots (els parcs temàtics d'urbanisme insostenible), incomplir les sentències judicials, endeutar els valencians en benefici d'Orange Market, amics, assessors i famílies, negar els diners als dependents, tergiversar la legislació, vendre al catolicisme la neutralitat religiosa de les institucions, i més, molt més, doncs, potser fan una vaga de diputats i vories com ningú se n'adonava —una cosa com la dels jutges—, i ni tan sols s'ho descontaven del sou. Ja ho voràs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada