Ahir era la pel·lícula francesa Entre les murs de Laurent Cantet, impactant dramatització documental de la falta de connexió entre l'ensenyament públic i els canvis socials. Hui ha segut Revolutionary road de Sam Mendes, un drama molt consistent, amb unes bones interpretacions, tot i que pots pensar que és l'enèsima versió de la vida d'una parella dels anys cinquanta.
La paraula que he aprés ha segut un arabisme del francés, bled. La qual cosa em porta a valorar els renecs permanents sobre la permeabilitat excessiva del català en l'adopció de manlleus, com si això fóra un mal resoluble: això només és la conseqüència de la situació i si es vol evitar caldrà canviar la situació.
Per exemple, ¿per què tv3 pren com a marc lingüístic la Catalunya espanyola i no tot l'àmbit lingüístic?, ¿per què no té en compte el fet que les seues emissions són rebudes per parlants castellans, francesos i occitans com a mínim (i més encara per Internet)? No, la tv3 es mou entre castellanismes innecessaris i limitacions conceptuals, i el mitjà degrada el seu punt de vista.
Per exemple, les pel·lícules que no s'han doblat encara al castellà no s'esmenten pel títol original, sinó pel títol castellà... ¿I per què no pel títol francés? La referència més rigorosa d'una obra (de teatre, de cinema, literari...) és la versió original, no el reflex o el filtre castellà ni francés, que fan d'interposició culturalment subordinant.
Tenim, per exemple, que segons tv3, John Updike escrivia en castellà o posava els títols de les seues novel·les en castellà, ja que van esmentar la seua obra «Corre, conejo», com si fóra el títol original, quan el títol original és Rabbit, run, que podrien haver parafrasejat perfectament i que, posats a donar opcions en versions romàniques, podrien haver tingut en compte també Cœur de lièvre, Corri, coniglio o Coelho corre.
Conillets, a amagar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada