M'arriba un llibre del Brasil, Para uma nova história. Textos de Sérgio Buarque de Holanda, gentilesa del company Sérgio —ara afaenat amb el bloc Hepáticas—, que me l'envia perquè conega una mica «la visió d'un dels més grans intel·lectuals del Brasil». En vore el primer text, «Os problemas da democracia mundial» ja veig que la cosa promet.
El que, en canvi, promet tedi, és l'activitat parlamentària. Sort del nou numeret amb què el pp sembla que tornarà a intentar un colp a l'estat de dret i a la seguretat jurídica fabricant una passarel·la a través del reglament de les Corts per a aconseguir que la institució del síndic de greuges no siga independent.
Es veu que volen que fiscalitze l'activitat institucional seguint interessos partidistes, els del pp, per això no van renovar a Del Rosal i per això volen canviar la interina Caballero per a posar a Morenilla, tot mentres Cholbi —garantia de dependència orgànica— no hi puga arribar a causa de la rebotada ben estranya del psoe encabotat a conéixer uns papers que el govern de Francisco Camps amaga. (¿Per a quan una llei de transparència?)
Dic que la rebotada del psoe és estrany que es mantinga, perquè últimament semblava que volien (re)descobrir els avantatges de ser gent d'ordre o gent bé, que dien, i que volien emular els grans èxits de la dreta retrògada. (Parlant de dretes i esquerres, per favor, hauríem de tindre clar que la dreta és «retrògrada» i no «conservadora». Conserven poc però estiren molt cap arrere.)
Tot seria ben ridícul, és a dir, risible, si no fóra que pel camí es perden drets, diners i temps. «Os problemas da democracia» valenciana.
El cas del "Síndic de Greuges" és un més dels desgavells legals que pretén el PP. Si volen controlar una institució que, per llei, hauria de ser independent, deu ser perquè ens amaguen coses escandaloses. De vegades pense que la nostra democràcia es va podrint dia rere dia amb uns cucs que la roseguen per dins amb somriures falsos de bonhomia. Disculpa'm la imatge. Deu ser l'hivern i el fred
ResponEliminaMa que eres optimista si penses que la nostra democràcia s'està podrint. Jo, per contra, diria que encara no ha florit.
ResponEliminaQuant al que volen amagar, el que hauria de ser escandalós és que ho puguen amagar sense cometre cap delicte ni irregularitat, sense que la ciutadania es sorprenga de no poder accedir a tota la informació de l'activitat pública.