dimarts, 15 de març de 2011

Contaminem-mos

Llengua de servei

Un company de llista constata que els catalanoparlants que viuen fora dels territoris on es parla català solen usar menys termes castellans dels que acostumem a incorporar per ací. En canvi, acostumen a deixar-se «contaminar» per les llengües d'eixos llocs. Una simple constatació de la promiscuïtat humana, sens dubte, tot i que l'ús del verb «contaminar» convida a pensar que ho ha volgut exposar com un problema o com un fet negatiu, com si fóra roín que les persones (les cultures, les llengües) es barrejaren entre elles.

Pensar que això és un mal deu ser una conseqüència de la confusió entre lingüística i política que tant patim quant tractem estes qüestions entre tècnics lingüístics. De fet, tal com exposàvem fa uns dies, és habitual llegir articles i comentaris que sembla que parlen de lingüística (de llengua, de llenguatge, etc.), almenys inicialment o superficialment, però que en realitat el que fan és més aviat expressar posicions polítiques, estètiques o religioses.

Bé, supose que arribarà el dia que insistirem prou en tot açò, o que algú li pegarà per llegir-se els articles i llibres de Moreno Cabrera (i altres), que ajuden a la formació de l'esperit nacional, però d'una altra manera: «Uno de los postulados básicos de este libro [La dignidad e igualdad de las lenguas] es que todas las lenguas del mundo pertenecen a la misma especie de sistema comunicativo y que ello no impide diferencias muy notables entre los diversos individuos, las lenguas, que pertenecen a esa especie.»
Publica un comentari a l'entrada