diumenge, 4 de juliol de 2010

Cita dominical / 89: Gerard Mortier

Mirant cap a Bèlgica.


Hi va haver després una repressió de la cultura flamenca durant quasi un segle, a la qual s'oposaren immediatament els artistes. [...] I [serà] només en 1930, un segle després de la creació de Bèlgica, quan la universitat flamenca de Gant ensenyarà finalment en neerlandés i no en francés, evolució contra la qual el flamenc francòfon Maurice Maeterlinck s'oposà ferotgement. [...] I fins a 1960 les notícies en les sales de cinema de les ciutats flamenques eren en francés. [...] En efecte, tot això és més llegible quan es sap que en 1981 —200 anys després de la creació del Teatre de la Monnaie— jo mateix em vaig convertir en el primer director flamenc i no francmaçó de l'Òpera de Brusseŀles, teatre en què el meu predecessor es vantava abans de la meua presentació de no dominar la llengua neerlandesa.
Gerard Mortier, «La pena de Bélgica», El País, 27.06.2010.

4 comentaris:

Jesús ha dit...

Caldria saber quin aspecte concret del predomini francòfon va conduir els flamingants a sotmetre's als desigs dels ocupants nazis durant la Segona Guerra Mundial i si tot allò és causa justificativa, que no explicativa, del caire racista i xenòfob d'una part gens menyspreuable, per quantitat i per qualitat, del militantisme flamingant. Potser il·lustre llegir les planes que dedique a Bèlgica Tony Judt en el seu recull Sobre el olvidado siglo xx (pàgs. 227 a 242) i l'anàlisi que també fa sobre Bèlgica i els seus nacionalismes dins Postguerra. Trasplantat a Catalunya, fóra com determinar el grau exacte de justificació que té que existixca un Heribert Barrera perquè haja existit abans un Luis Martínez de Galinsoga (i la seua circumstància).

Tècnic lingüístic ha dit...

M'he embolicat a l'hora d'entendre els conceptes de justificació i explicació, però crec que entenc què vols dir.

Certament, entre les lectures que tinc previstes (i que no sé quan faré) hi ha el Tony Judt, que vaig descubrir amb alguns articles del diari El País.

Respecte a Heribert Barrera no en sé massa bé res més que era d'ERC. Quant als Galinsoga, a voltes donen per a justificar massa.

Jesús ha dit...

Sí, jo també crec que has copsat el que volia dir jo, per molt que jo no m’haja sabut explicar.

L’Heribert Barrera s’explica ell mateix a soletes ací: en el sentit positiu de la paraula «racista». Passa que l’home –ho diu ell– valora la vida altrament que com ara se sol valorar. La vida es muy funesto don... 'Un savi', en diuen.

Tècnic lingüístic ha dit...

Vaja, no vaig vore eixe episodi sobre els «savis». Ho faré.