dimarts, 2 de març del 2021

Redundància identificadora

Anava a dir-li a Takse que li posara un 1 a l'aplicació que ha utilitzat en el navegador per a matricular-se a la certificació de nivell de l'escola oficial d'idiomes, però m'ha dit «¿per què?», i era cert, li havia anat prou bé: només havia topat amb el fet que li demanaven el nia però el número que apareix en el carnet és el d'expedient, que ja em diràs per a què el vols si et demanen l'altre número que no apareix allí, sinó que has d'anar a buscar-lo al web.

A més, amb qui estava jo cabrejat era amb els qui han fet el tràmit de l'apr en l'Ajuntament de València, perquè per a accedir m'he hagut d'identificar a través de l'Agència Tributària, m'he baixat l'aplicació Cl@ve Pin, m'han enviat els codis, he fet les fotos del carnet, del permís de circulació, he fet els pdf per a enviar-los-ho i, quan ja em pensava que acabava, ¡encara em demanen que he de firmar a través del programa Autofirma! Si ja m'he identificat a l'inici del tràmit, ¿per a què m'han de voler tornar a identificar ara amb un altre programa que, com és natural, no m'ha funcionat en l'Ubuntu?

Certament, les poques voltes que l'administració no actua com una burocràcia prepotent i autoritària, et sorprens i t'alegres tant. No passa cada dia, no. I a pesar que fa un quart de segle que funcionariege, no m'acabe d'acostumar que hi haja funcionaris, jóvens inclús, que pensen que la seua funció en l'administració és inventar tràmits i deures i restringir drets i possibilitats a la ciutadania.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada