Per a variar, hui mos ha alegrat la simpatia de la xica de Correus, a la plaça de l'Ajuntament de València, que mos ha atés en valencià amb molta alegria, a pesar que li estàvem explicant que mos havien fet anar fins allà sense passar per casa. Ha posat cara de circumstàncies. Una cosa per l'altra, doncs.
Passat això, envie un escrit al sindicat a vore si realment coixeja que no facen la valoració de mèrits pels coneiximents de valencià en un concurs per a informàtic de les Corts. Contestaran l'endemà de la vespra, espere. Per tant, amb ànims en conflicte, podem deixa caure la llagrimeta de l'ull vegent la rebuda de Meritxell Serret a Vallfogona de Balaguer, després de més de tres anys d'exili independentista a les Europes del nord enllà, on diuen que la gent és...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada