La bona intenció sobre això de l'ús del valencià a voltes també adopta la forma de presa de pèl. I es veu que convé que mos el deixem prendre, mentres en tingam, perquè n'hem vist de més grosses i de pitjors. Dissabte passat, Juan Magraner tancava el programa La Llavor (06.03.2021) com sol ser habitual, amb una dita en valencià... ¿En valencià? Sí, literalment, sí, però diria que fallava en alguna cosa:
Sembra de cigrons el primer divendres de març.
Les dites no cal que rimen, «si no vols pols, no vages a l'era», «Qui fa el que pot, no està obligat a més», però a algú que parle en valencià habitualment li resultarà estrany la poca gràcia de la rima en valencià i la forma tan feliç com encaixa en castellà, com ara:
En marzo, la pepita y el garbanzo.
El garbanzo, que no lo vea marzo.
En marzo, el garbanzo.
Encara que el temps de sembrar el cigrons depén dels climes de cada lloc, sí que sembla que alguna relació agrícola i poètica tenen en castellà. En valencià, en canvi, la relació pareix que només naix de la possible utilitat de la sentència, que no sé si és real al País Valencià per a la sembra dels cigrons. Això sí, si calia parlar dels cigrons, podem trobar en l'Alcover (s. v. ciuró; consulta: 08.03.2021):
Per un cigró no deixa de coure's l'olla.
Per tant, que bullga la cosa, que poc més podem demanar d'eixa cadena de ràdio si els anuncis institucionals de la Generalitat valenciana mos torren a desficacis fonètics o lèxics, com ara últimament amb els «convivients» d'una campanya de prevenció del còvid. Tal com es diu en valencià —i ja hem repetit massa voltes—, a cal sabater, sabates de paper. I, tal com diuen en la meua família, si no t'agrada, posa-li un floc. I tampoc rima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada