És l'hora

Deu ser difícil resumir o condensar l'obra d'una vida en idees i propòsits clars i amb un dibuix de línia ben definida que esbosse els contorns d'una societat possible. I més important encara, d'una societat millor. Més o menys una sensació aixina he tingut llegint la lectio —en llatí medieval, aixina ho han titulat, hi ha coses que mereixen la solemnitat de la tradició— de Vicent Pascual Granell l'any 2017.

Més que fer un elogi del temps passat i d'una vida passada en l'esforç i la lluita, em sembla que conté la llavor d'unes línies d'acció pel futur d'una societat democràtica, innovadora i crítica amb ella mateixa que pretén millorar cada dia:

És l’hora, ja, que els docents abandonem l’ideal d’homogeneïtat lingüística, cultural i acadèmica a les aules. Si alguna vegada va existir, a hores d’ara ja no és possible. Si volem convertir el valencià en la llengua compartida, l’escola ha d’adequarse a l’alumnat que s’hi incorpora, assumir la perspectiva de la diversitat no com a problema sinó com a riquesa i recurs, i desenvolupar els instruments didàctics i organitzatius necessaris per a garantir l’èxit de tots els alumnes.

Assenyala els camins. Vorem per a on tirem.