divendres, 5 de març de 2021

Aportacions recalcitrants

En un capítol del llibre Corregir mata Pau Vidal diu que li pengen una llufa, però no he entés de quina llufa parlava. Això m'ha fet pensar en un comentari que han deixat en el meu bloc Fitxes de Dubtes i Terminologia precisament sobre Pau Vidal. La «llufa» en este cas sí que era prou clara: «exponent de l’ortodòxia més recalcitrant», encara que m'ha semblat que no quadrava gens amb el que estava llegint en el seu llibre, que està farcidet de provatures i jocs —a més d'idees i propostes— ben poc ortodoxos.

L'única cosa que sí que he hagut de dir, en el sentit del que vaig dir divendres passat en «La normativa per un foraet» (26.02.2001):

No pareix que tinga sempre present que el País Valencià fa uns quants anys que disposa d’obres normatives (avl), documentació que ajuda a resoldre alguns «oblits» de l’iec, pensant sobretot en el català occidental —de la mateixa manera complementària que ací solen útils les obres de l’iec.

Poc després d'haver dit això, recordant que Pau Vidal afirma (2018) que coent és invariable, sense tindre en compte que també existix coenta (veg. dnv), veig que sí que sabia (en 2016) que existia el diccionari de l'acadèmia. Aixina que puc pensar que es confirma que es desentenen prou d'una part de la normativa i, per tant, d'una part de la llengua. Intentaré tornar-los-ho a recordar (a Pau Vidal, a Magí Camps, a Carme Junyent...), tal com faig sovint com una de les meues «recalcitrants» aportacions a estes coses de l'ús del valencià.

Cap comentari:

Publica un comentari