Mos hem de fer a la idea que la democràcia és un treball diari i un vernís superficial. Eixe treball i eixa democràcia es fa també gràcies a les dones polítiques, que suposadament haurien de tindre un poc més de trellat en estes dates de març. Però és habitual vore que també ixen a demostrar que la igualtat també és la igualtat en el destrellat, com ara la vicepresidenta Calvo parlant de la llei de llibertat sexual (Eldiario.es, 04.02.2021) o de tantes coses més, o la ministra d'Exteriors, González Laya (Euronews, 09.03.2021), parlant de la retirada de la immunitat als eurodiputats independentistes lliures en Europa que haurien d'estar empresonats en Espanya (¡Espanya!), que és on es provoquen —perdò, ella diu que es resolen—, els problemes de Catalunya. Al cap i a la fi, que les dones poden aportar més trellat, en general, allà on intervenen, pareix una hipòtesi —masclista, en el fons— amb moltes enemigues disposades a refutar-la. Trellat, ni més ni menys ni sexista, però que n'hi haja és també un treball diari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada