Convençuts i apalllissats

Este matí sentíem per la ràdio un comentarista que fea un paraŀlelisme entre processos polítics que coneixia i que considerava semblants, com ara que hi haguera persones que passaren de pensar una cosa a estar convençudes d'una que inclús podia semblar incompatible amb la primera. Com que això sol passar, no ho discutirem. A més, atribuïa eixe estrany, però sincer, convenciment a alguns polítics, com ara a la madrilenya Ayuso.

Ara bé, el que m'ha semblat curiós és que aportara un exemple tan dubtós i manipulable com el d'«alguns polítics del procés», que ell vea convençuts del seu independentisme..., cosa que posava en dubte que això fora mínimament racional. De fet, m'ha cridat l'atanció que evitava tractar altres casos palmaris —en què podem dubtar de la sinceritat d'alguna de les conviccions—, com seria el cas de les suposadaes idees republicanes, progressisstes, feministes o simplement democràtiques d'unes quantes figures polítiques del psoe.

De totes formes, la referència al procés independentista en Catalunya és un poc més lamentable i recriminable argumentalment: l'opinador no recordava ni comentava que eixe procés es va dur a terme tan democràticament com van saber i poder, amb urnes i votacions; i que molts ciutadans que hi van participar pacíficament van ser apallissats i lesionats pels dubtosament demòcrates «espanyols», representats essencialment pels partits majoritaris espanyols, tan sincers i convençuts de la seua raó, la raó d'estat, diguent-ho en eixes paraules grosses sense sentit que solen brandar quan no tenen raons democràtiques.

Haguera segut més significatiu i aclaridor que comentara el cas dels governants i jutges que estan «sincerament» convençuts que estan salvant una entitat que es diu Espanya —no necessàriament la democràcia— quan envien a la presó o sancionen persones que han fet ús dels seus drets i llibertats democràtiques. Eixe convenciment sí que és preocupant, tant si és fals com si és real. No sé en quin caso és pitjor.

Al cap i a la fi, els polítics «convençuts» que el procés independentista català té sentit, no estan exposant només la sinceritat de les seues conviccions, sinó més encara les falsetats d'alguns que es diuen demòcrates i, a més, espanyols, i han arribat a convertir eixa combinació d'adjectius, «demòcrata espanyol», en un perill per a la salut de la democràcia i de la resta de les persones espanyoles o d'arreu.