En Bilbao i per la contornada la retolació pública sembla que aplica un patró consistent i coherent, i trobem el basc i el castellà distribuïts d'acord amb un criteri lògic: llengua minoritzada o menys difosa i llengua «majoritzada» o més difosa. A més de lògic, el fet que ho apliquen sistemàticament fa que els escrits siguen més fàcil de llegir, ja que sabem que sempre trobarem el text al mateix lloc.
Em sembla que el decret d'usos institucionals valencià havia d'aconseguir un efecte paregut, perquè fins ara prima la falta de rigor i de lògica... O potser sobra molta lògica de prepotència apresa i menyspreu condescendent. Encara ara, en les Corts mateix, hi ha a qui li sembla una idea excel·lent que li recordes que la documentació pública que elabora ha de tindre versió en valencià. Obrir el paraigües quan fa sol, això sí que té mèrit. He vist molts japonesos que ho fan. Els bascos ho fan quan plou. Ho proposaré a València.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada