¿Quins vídeos més deuen tindre en reserva per si de cas Cristina Cifuentes no dimitia? La cosa és que hi ha el vídeo (Eldiario.es, 25.04.2018) que ha eixit hui i que en l'explicació que feen del cas diuen que no va arribar a furtar els cosmètics, ja que els va pagar. Per tant, no havia res punible. Per tant, vaja, després de tot el que ha fet i s'ha sabut amb el cas del màster fraudulent, no sembla que haja tingut un atac sobtat de vergonya. La roba bruta que no coneixerem deuen estar ben mostosos. Més encara.
Esperàvem que hi haguera propostes alternatives per a caminar cap a un País Valencià, un parlament i una administració valencians que oferiren una vida democràtica més ampla, transparent, disponible i dinàmica. Lamentablement, les inseguretats, la falta de reflexió —i les urgències alimentícies d'alguns de sempre— estan deixant entrevore que el projecte ni tan sols està a mig fer ni mig pensat.
Mentres uns pensem en obrir espais al debat, la discussió i fins i tot l'ofensa incisiva i destructora de dogmes, altres mouen les seues peces per a reforçar els seus mandarinats i les prebendes.Un poc com quasi sempre, vaja (Carlos Elordi: «El franquismo sigue teniendo poder»; 25.04.2018). Deu ser decaïment personal meu de final de cicle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada