dimecres, 4 d’abril de 2018

Idiomes de lectura

Com que puc llegir en diversos idiomes, continue podent llegir el diari El País els caps de setmana. Fa temps que vaig sentir vergonya de tindre'l com a diari de capçalera. Una cosa és que hi hagen veus que tenen arguments periodístics fonamentats i discrepants i una altra cosa és estar pagant discrepàncies sense arguments ni fonament que poc s'acosten al periodisme que es suposava que pretenia fer eixe mitjà. Per tant, vaig rebaixar la dosi de demagògia i parcialitat als caps de setmana.

Però no me n'escape, perquè les manipulacions tendencioses, les parcialitats i l'anàlisi partidista tampoc no descansen els caps de setmana. Per sort —i faena feta—, es publiquen en la xarxa alguns diaris en català (d'allà i d'ací, d'Ara.cat al Diari La Veu), en francés i en anglés... Ah, sí, també en castellà (Eldiario.es), que la llengua no fa la cosa.

Per això és un avantatge aprendre a llegir en uns quants idiomes, perquè si només t'empapusses en una llengua, és fàcil que arribes a creure que les llengües determinen la nacionalitat, la raça o la visió del món, que el castellà està prohibit no sé on d'Espanya (¿d'Espanya?), que els ulls dels votants es clavaven malicciosament en les porres dels policies el dia 1 d'octubre a Catalunya, que tenen més valor les estadístiques que les votacions, que l'ensenyament de la religió no és doctrina, llevat que siga en català... Cosas veredes, que dia aquella.