Diu un company que els catalans independentistes —i un poc també la resta— ho tenen un poc fotut, perquè «Espanya» estava perdent este matí a tenis en la Copa Davis. El partit no li ha anat bé a David Ferrer. Més tard, Rafael Nadal ha guanyat davant Kohlschreiber i és possible que, políticament i judicialment, l'estat d'ànim haja millorat.
La qüestió és que acceptem com a possible que l'orgull nacional ferit haguera de compensar com fóra una derrota esportiva. Vist el nivell i el rigor en estes coses de la democràcia, arribem a témer que això sí que ja seria massa, més encara si tenim en compte que l'eliminatòria és contra «Alemanya»... Dos afronts tan grossos —la derrota esportiva i la decisió dels tribunals de Schleswig-Holstein contraris a vore rebeŀlions on el jutge espanyol Llarena veu l'expresident català Puigdemont com mos feen imaginar Pavía entrant a cavall amb el sabre en un parlament...— la mateixa setmana podia ser un poc massa per als budells nacionalistes. Ah, si Franco o Hitler alçàrem el cap, deuen estar pensant els respectius.
Bé, mos ho podem agarrar a broma. De moment, l'humor mos salva psicològicament. Lamentablement, la vida no sol seguir els passos de l'art i no sempre «è bella» o tan iŀlusa com pretenia la ficció de Roberto Benigni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada