dijous, 26 d’abril de 2018

El criteri més llarg

Discutim en la faena la utilitat o l'abast d'un criteri general en el cas de l'estil d'una publicació. No arriba la cosa a debat, perquè tot es concreta en «vore qui la té més llarga», segons una companya, que renuncia a debatre si no s'atenen les raons, els arguments i la documentació. Aporte documentació i un criteri general per a decidir convertir una majúscula en una minúscula —ja ho sé, contat aixina pareix que mos entretingam lligant mosques—, però es veu que sóc més capaç d'enganyar que de convéncer. (Reflexió per a mi només: un criteri general és la guia o referència que convé seguir fins que topem amb un cas que necessita modificar el criteri o crear un criteri diferent per a eixe cas.)

Com que estem tan acostumats a les excepcions de la normativa —a voltes pareix que vivim d'això, els tècnics lingüístics— hi ha qui entén que un criteri general és tan sols un criteri pretensiós o cregut. Certament, l'ortografia diu que, com a criteri general, apostrofem l'article davant paraules que comencen amb a: l’aire, l’Alguer, l’àvia, l'Havana, l'Anoia... Ai, i ara en l'iec se'ls ocorregut que podien complicar la cosa amb una excepció: «la Haia».* ¿Quina necessitat hi havia? No cap. ¿Per què no han seguit el criteri general? Trobe que deu ser perquè seria massa simple. O, com diria la meua companya, algú es pensa «que la té més llarga». I posa que siga cert, va.

Com que no la tinc prou llarga, me'n vaig a córrer al riu, a vore si s'estira: 07:09 + 07:12 + 07:16 + 07:08. Almenys està equilibrada.


* De moment, l'avl (gnv, 15.2.22) continua fent servir el camí conegut: «l'Haia».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada