dijous, 12 d’abril del 2018

La meronímia i l'estètica

Descobrixc un adjectiu nou en la giec: «meronímic -ca». No, crec no es tracta d'un invent d'eixos que juguen amb les paraules ('relatiu o pertanyent a una part del mero'), sinó d'una errada en lloc de «metonímic -ca». Apareix dos voltes en la mateixa nota (32.3.2.a). Els hauré d'escriure per a indicar-los-ho, tot i que la creació lèxica i semàntica sembla interessant.

Llàstima que les resolucions del jutge Llanera* (*errada habitual per Llarena) o el màster de Cifuentes* (*cada volta sembla més errada i que li tinga més retirada a Esperanza Aguirre) no es puguen corregir «meronímicament» canviant-los una lletreta per a que s'ajusten a una justícia més democràtica i menys nacionalista, a una política més ètica i, per tant, més profundament estètica. L'estètica i la democràcia no són tan sols superficials.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada