divendres, 13 d’abril de 2018

La part de tot el mero

Contra el que havia conclòs precipitadament jo ahir, resulta que sí que existixen la meronímia i, per tant, l'adjectiu meronímic -ca. M'ha respost atentament Xavier Rofes (de l'Oficina de Gramàtica de l'iec) i m'ho ha explicat. Cal dir que la referència més accessible que m'ha donat és la Viquipèdia. Pel meu compte faig la cerca en alguns altres llocs i arribe a l'Office Québecois de la Langue Française (s. v. meronymie), a partir del qual propose la definició següent:

f. Relació jeràrquica entre dos conceptes o dos signes lingüístics en què el primer és una part del tot constituït pel segon. Podem dir que hi ha meronímia entre la paraula roda i la paraula bicicleta.*

Per tant, tant el jutge Llarena com el màster de Cristina Cifuentes es troben en relació meronímica respecte a alguna cosa. A poc a poc va aclarint-se de quin concepte (de pàtria, d'estat, de democràcia...) o de quina ideologia (de bandereta, autoritària, prepotent, intolerant...) formen part cada un pel seu costat... ¡I «Dios en la de todos»!


* L'exemple que vaig proposar sense pensar-ho massa bé («La paraula roda és un merònim de la paraula bicicleta») no era adequat per a mostrar un possible ús de la paraula meronímia.