dilluns, 2 d’abril de 2018

La llengua de l'estat ideològic

M'avisa un company que han modificat una disposició estatal (36/1990 > 6/2015) sobre trànsit. Em diu que no ha canviat res pel que fa l'article que indica la llengua en què han d'estar escrits els senyals. Amb tot, sí que hi ha un canvi curiós:

(1990) Artículo 56. Idioma de las señales.
Las indicaciones escritas de las señales se expresarán al menos en el idioma español oficial del Estado.

(2015) Artículo 56. Lengua.
Las indicaciones escritas de las señales se expresarán, al menos, en la lengua española oficial del Estado.

Deixant de banda el fet que l'estat no tinga cap previsió genèrica no tan sols que no impedixca l'ús d'altres llengües, sinó que l'afavorixca, també resulta curiós que en lloc que denominar eixa llengua a què es referixen pel nom que té (castellano o lengua castellana), ho facen amb un circumloqui que l'única cosa que pareix que vullga és imposar la idea que l'estat espanyol només té una llengua oficial. Eixos espanyols són els qui parlen de l'amor que senten per totes les llengües «espanyoles». Com dia ma mare, «amor de fregar els metalls».