Qui considera que el respecte a la llibertat d'expressió està condicionat pel respecte a les seues creences i devocions, doncs, està degradant la democràcia. La democràcia conté el dret d'ofendre i de ser ofés amb llibertat. A mi m'ofenen la teocràcia, la no-separació de poders, les misses en actes públics culturals, la benedicció de les roses dels qui no són catòlics... Hui no n'hi ha hagut en Barcelona. Irònicament, avantatges de no tindre govern.
La dictadura promou el privilegi de fer-se respectar llevant la llibertat d'expressió i, per tant, la possibilitat de ser ofés. El fet de fer que el públic no puguera exhibir les bufandes i les samarretes grogues en el camp de futbol ahir en Madrid, durant la final de la copa, no és un exemple de dret a no ser ofés, perquè no existix eixe dret. És un exemple de coerció de la llibertat d'expressió.
En una democràcia hi ha persones autoritàries amb poder de dirigir forces repressives amb actuacions poc democràtiques. La democràcia millora quan aprenem a evitar o repetir els seus errors. En canvi, la democràcia empitjora quan creiem que la llibertat dels altres acaba on comencen els nostres sentiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada