Sí, ministre

Comence la setmana removent el pot que conté l'engrut en què s'està convertint, segons jo ho veig, tot el procés de negociació laboral, sindical i professional que estem intentant dur a terme en les Corts per tal d'aconseguir una millor administració del parlament valencià.

Ho vam dir, resultava ingenu pensar que la mà que havia remogut el pot fins fer quallar eixa substància on s'estan barrejant des de fa dècades les arbitrarietats, les irregularitats, les rutines, els prejuís, la prepotència, els menysteniments, les improvisacions..., que eixa gestora del petit caos cortesà havia de proposar una versió alternativa de la institució. I encara ho faria menys amb la renúncia d'una direcció política democràtica que hauria de vetlar per encaminar la institució en un sentit diferent.

Sense estudi, proposta, debat, contradicció de punts de vista, atenció als arguments dels altres, esmena, sense aportació periòdica d'informació ni reformulació de les propostes, en lloc de tirar cap a una organització professional continuarem amb un model d'administració jerarquitzat i burocratitzat, amb tirada a remoure l'engrut i a menysprear el valor del mèrit i la capacitat, de l'acompliment eficient de les funcions, de la capacitació permanent dels funcionaris i del servei equilibrat, transparent i eficaç a l'activitat política dels parlamentaris.

La qualitat de la democràcia es juga en sàtires com eixe tan agudes i tristament vigents de la sèrie d'humor Sí, ministre.