La «normalitat» deu ser una faceta compensatòria de la resignació. Es normal, diem, i amb això mos sentim alleujats per no obtindre el que, resignats, alcem al calaix dels fets extraordinaris. No tinc cap diari de somnis, però crec que, pensant-hi despert, hi hauria escrit una normalitat realment banal. Extraordinari no sempre equival a desitjable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada