Quantes llengües volen els pares que aprenguen els seus fills: poc més d'un trenta per cent de cada, ¿oi? Doncs, la llengua no és un percentatge d'hores, sinó un percentatge d'interés real per aprendre, d'oportunitat d'ús i de professors capacitats. No crec que els pares «tinguen dret» a imposar llengües en l'ensenyament dels fills, però sí que haurien d'exigir un ensenyament i un aprenentatge efectius de les llengües. La passa ideològica de monolingüisme excloent que patixen algunes societats des de fa massa anys garantix l'afecte pel nacionalisme propi, que és el bo... Bé, és bo si és espanyolista. I el dels altres també serà bo igualment: quan siga espanyolista. El fonament no és massa substanciós ni alambinat. No cal res més, només un gran percentatge de desconeiximent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada