A Sheldon Cooper li costa captar el sarcasme. A mi no massa, però en determinats entorns o en certes companyies no acabe d'entendre el sentit de l'humor dels meus interlocutors. Em sol passar en eixes faenes sindicals que faig i que em fan participar en algunes reunions on tinc la sensació moltes vegades que no entenc alguna clau i que estic perdent el sentit, la intenció o la broma de la conversa. Tal com li passa a Sheldon Cooper, tinc la sensació que necessite un Leonard Hofstadter que em mostre el cartellet d'avís sobre la figura retòrica o el to dels comentaris. No n'hi ha cap Leonard i, per tant, el cap me se recalfa de mala manera.
I ara vorem si amb les euroordres i la detenció de Carles Puigdemont que han de gestionar uns quants estats europeus (d'aquell nord somiat pel poeta) podem entendre de què va això de la Unió Europea i la democràcia. O hauríem de tindre un Leonard amb molts cartellets per a entendre què volen dir quan diuen drets, democràcia, referèndums, llibertats... Massa cartellets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada