S'han de passar alguns límits, a voltes, per a comprovar si els fonaments que els apuntalen són sòlids o han de ser revisats i reformats. La crítica feminista del masclime literari canònic és possible que se'n passe si mai demana l'exclusió de determinats llibres per racistes o masclistes. Però la defensa d'eixos llibres (i la crítica al feminisme) per la qualitat literària no pot defendre'ls per eixa qualitat i no atendre una definició i una atenció actual als seus valors vistos des d'ara, tal com assenyala Anna Caballé. A mi també em fan gràcia els acudits sobre Carrrero Blanco, però això no lleva perquè rebutge l'assassinat de ningú. Sort del Tribunal Suprem, a voltes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada