En acabar la gran manifestació feminista valenciana i mundial vegem per la televisió les més de set-centes creus que simbolitzen les dones assassinades durant els últims deu anys en Espanya per la violència masclista. Impacta i emociona.
L'endemà de la manifestació ja podem pensar que res no ha canviat definitivament encara. Al cap i a la fi, els masclisme no desapareixerà només amb la reivindicació d'un dia. Ara, la violència masclista sí que podria reduir-se molt. He pogut recordar un altre cartell d'ahir que dia, més o menys: «En lloc d'ensenyar-les a defendre's de les violacions, caldria ensenyar-los a no violar».
Anava a dir que seria bo que els masclisme es desprenguera de la violència, però, pensant-ho bé, sense violència no sé si tindria ja cap utilitat ideològica i social per als qui el practiquen. Sense violència, no crec que aguantara molt de temps la gratificació que conferix l'ús de la força i la violència contra els éssers lliures. I anant per ahí podem concloure que les porrades i la violència exercida el dia 1 d'octubre en Catalunya contra els ciutadans que pretenien fer ús del vot democràticament, són la manifestació d'una concepció nacionalista masclista d'Espanya. Amb tots els atributs judicials que calga per a utilitzar la violència en lloc del debat i el conflicte dialogat. Hi ha catalans presos per a evitar la violència de les votacions i independències democràtiques. La violència que apliquen els qui practiquen el masclisme nacionalista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada