Diu que hi ha unes quantes raons per a la vaga feminista de dijous que ve. Em sembla indubtable que n'hi han per a fer vaga més d'un dia. I que també n'haurien de fer molts altres coŀlectius injustament discriminats o maltractats pels poders que organitzen i gestionen els interessos socials. I jo també hi inclouria, per mal que els sàpia a alguns al·lòfobs d'esquerres, la gestió lingüística depredadora de les llengües i les cultures.
El mal és que són reivindicacions que no pareix que hagen arribat a conformar un ideari tan sòlid com l'ipc, l'índex borsari, el repartiment de dividends que farà Bankia o el patrioterisme corrupte.
Llibres, revistes, fullets, pamflets, en tenim, fins i tot films de ficció i documentals. L'opi del poble —qualsevol versió actual— conviden a un «hi-ha, ha-ha» permanent i alienant. Podem riure, però seria millor fer-ho a consciència, no simplement per a perdre la consciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada