Sovint, hi ha discussions i debats en què no arribe a cap entensa amb els meus interlocutors, tot i que tinc un costum aprés i que no puc evitar d'intentar comprendre els seus arguments. Inclús arribe al punt de pensar que hi ha alguna cosa que no acabe de vore o entendre i que m'impedixen apreciar el grau de raó que tenen. Posteriorment, quan li ho comente, Takse em fa vore que, en realitat, no és que jo m'haja perdut alguna dada o detall, no és tant que no ho entenga, sinó que tenim finalitats o objectius diferents.
I el detall que a mi em crea confusió és que jo em pense que els meus interlocutors compartixen el meu objectiu quan, en realitat, pretenen aconseguir-ne un ben diferent. Més encara, la meua confusió serà quasi inevitable, llevat que pense malament d'ells o que, més simplement, demane primer als meus interlocutors per la finalitat o l'objectiu que pretenem aconseguir. Per eixe costat, naturalment, jo no tinc cap inconvenient a declarar-lo, i ho faig ben sovint —i he de dir que ara entenc les cares de pòquer que fan que els explique a on vullc anar. En lloc de traure'm de la confusió, em fan creure que tenen la mateixa intenció.
Al pròxim dia, quan em diguen que ha pensat de substituir tal prova o posar-ne una altra en les oposicions (tant si és la de valencià com la de redacció d'un tema de dret constitucional), els demanaré primer quina és la finalitat que pretenen aconseguir quan promouen que l'aspirant a funcionari demostre o no que coneix o que desconeix tal llengua o tal tema.
Quan els diga que aixina no garantixen que els funcionaris estiguen suficientment capacitats, per exemple, en valencià, espere que em diguen que els té igual o que amb els castellà ja n'hi ha prou. O no sé què s'inventaran llavors sobre els immigrants, la unitat de la pàtria o els castellanomanxecs... El més fotut del cas és que els meus interlocutors (que solen ser valencians, però n'hi han d'altres llocs de l'estat), en general, fan que els els espanyols semblen una colla de nacionalistes xenòfobs intolerants i autoritaris que no tan sols odien les llengües oficials diferents del castellà sinó que els satisfaria que desaparegueren. Uf, si no ho pretenen, s'ho haurien de fer mirar.
I jo també, m'ho faré mirar, per vore d'entendre-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada