Dos garcetes blanques sobrevolen la platja de matí. No és habitual. Al súper el pare li parla al xiquet en castellà. Entra un amic del pare i parlen en valencià. Per un moment només. Passen els anys i continuen sorprenent-me els petits gestos de la natura animal i humana. Deu ser bo tornar a la platja, però ¿per què es pensa que negar-li la «platja» de d'un idioma al xiquet farà que aprenga res de bo sobre un país que maltracta el seu patrimoni? Les mateixes preguntes i, al cap i a la fi, les mateixes respostes. Les garsetes deuen haver fugit cap a la marjal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada