Escric i envie unes quantes paraules als presos polítics o de consciència que em proposa Amnistia Internacional. Un mínim per la consciència, un petit gest més que no s'ha de menysprear mai.
Després, mire la «maranya» que ha amollat Morera Català en l'hemicicle. La documenten alguns diccionaris antics, però és veu que no ha passat el sedàs dels més moderns, per ara.
Les últimes sentències del tribunal suprem espanyol també faran una maranya en els mitjans. Sembla que, a pesar de tot, el tribunal no diu res de l'altre món, segons la versió més pacificadora de la qüestió. En canvi, segons López Tena, o segons Ciutadans, això enterra el model d'immersió. Pel que he pogut llegir, la cosa va més en el primer sentit, tot i que es pot llegir entre línies el desig del tribunal d'acabar imposant la segona interpretació, perquè, segons el diari, tot depén del grau de «normalització» que el govern català puga apreciar. Si és suficient, es veu que caldrà recular cap a la no-normalització. S'ha de mesurar com si el grau de normalització fóra una magnitud física, encara que el tribunal no sap com fer-ho. Coses de la fe patriòtica espanyola.
Deu ser per això, pel grau de normalització, que la País Valencià anem reculant en l'ús del valencià fins a aconseguir l'anormalitat i, llavors, tornarem a començar. És tan divertit i beneficiós que no entenc per què el suprem no imposa això mateix a Madrid o Extremadura: normalitzar l'anormalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada