L'Emili mos descobrix l'Enópata (sense carta en valencià), on tastem alguns vins per a acompanyar uns platerets ben apanyats. Els vins són el més important, el Domaine de la Perruche, el Vallejondo, un Binner i un fondellol de Poveda. El lloc és molt còmode, amb vistes agradables i, bé, tranquil a l'hora de dinar, no sé si a causa de la crisi.
El butlletí d'Acció Cultural informa de la queixa al síndic de greuges presentada per la Fundació Casal Jaume I la Safor-Valldigna contra la Diputació de Valèncià per publicar webs només en castellà. No és la primera queixa que fan pel mateix motiu. I puc dir que no són els únics, ja que no fa massa que en vaig envia una per les mateixes deficiències en el web de la institució Alfons el Magnànim.
Espere que a més de semblar «queixons» —qualificació que a un collistaire de Migjorn li semblà adient atribuir-me— aconseguirem els petits canvis de fet —que són els importants—, més enllà de les inevitables i irresolubles intencions. (Per cert, al fons a la dreta, en la foto de la notícia que du el butlletí, un servidor es toca la barbeta.)
Al futbet, el genoll respon bé —i sense dopar-me massa—, però pareix que hajam fet renàixer els mítics Arreplegats que espantàrem l'estil i el bon joc cap al final del segle passat en els campionats d'empresa. Fins i tot pitjor encara: patà i avant, no en sabem més com a conjunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada