Filologia fugissera

El titular del diari Levante ha segut:

Filología catalana en Lo Rat Penat

Notícia de Sergi Pitarch, que ha esmentat entre els presents en la conferència d'Abelard Saragossà «de la parte técnica, acudieron Lleonard Giménez, técnico lingüista del Ayuntamiento de Alzira y Glòria Uchan, técnico lingüista de la Diputación de Valencia». Curiós, si més no, que Glòria siga «técnico».

La primera conseqüència de la reunió, veges quines coses, ha afectat la llista Migjorn, de la qual s'ha donat de baixa un dels collistaires més actius i prolífics. No entraré en les seues raons perquè tinc una barreja de desconeiximent i incomprensió que no em permet tindre una opinió clara sobre el manifest final que ha enviat com a comiat.

Una verdadera llàstima, doncs. Però aixina són les coses, la discrepància i el debat es veu que és matèria peluda. I, pitjor encara, si mos hem de fiar de les paraules d'un de tants socialistes que mos han de salvar el país:

Y usted dice «yo aplaudo a Paco Camps por lo de la lengua»... Y yo le digo a usted, mire, cuando la senadora Pajín propone en el congreso..., en el Senado, que se utilicen el gallego, el castellano, el valenciano, el catalán, es la primera vez que un dirigente político español, «español», en el ámbito nacional propone que el valenciano se equipare al catalán y a otras lenguas a nivel de igualdad.

(Mata Gómez, Corts valencianes, 19.11.2010)

Tanta escola i tanta advocacia només aprofiten per a fer d'aprenents de bruixot. El pitjor del cas és que apareixen com els bolets els defensors del valencià sense el valencià, entre Mata Gómez i Rodríguez Marín (pp),això, estem aviats. Este també té les seues debilitats:

[...] pero le puedo asegurar que quiero a Valencia como el primero, que quiero al valenciano como el primero, y acabaré hablándolo bien..., y poder instrumentar un discurso en valenciano con la fluidez que tienen algunos de ustedes. Porque me gusta..., y además, aunque no fuera mi lengua familiar, pues, me gusta, suena bien, es poético, es dulce, ¿eh?

Es veu que hem de viure pendents tots dels seus desitjos i les seues debilitats.