A alguns presoners serbis, els soldats kosovars de l'uck (Exèrcit d'Alliberament Kosovar, en les sigles albaneses) els retenien en granges, en fàbriques buides de Kosovo o d'Albània, en cases apartades; els tractaven mitjanament bé: els deivaven dormir, els donaven de menjar i els permetien descansar. Després, quan els metges de les clíniques etaven preparats i la venda aparaulada, els soldats traslladaven els presoners al centre d'Albània i els pegaven un tret al cap. Llavors, extreien els renyons dels cadàvers i els venien a l'estranger.
Ho comenta Antonio Jiménez Barca des de París (El País, 17.12.2010) i m'ha fet vindre al cap un dels arguments dels defensors de les corregudes de bous. ¡Vixca l'animalada!, he pogut pensar al mateix temps, però, ¿què vols?, és el mateix argument i, al cap i a la fi, per als qui feien això, els presoners serbis eren com uns bouets i això ho fa més greu, però també manifesta la veritat de l'argument sobre la bona vida de curt termini i la solució final.
En realitat, la narració que llegim en la notícia és com una vinyeta d'El Roto, però més extensa i detallada. Dibuixant, participi present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada