De nou faig una volta per Carcaixent. La fresqueta fa que el sol siga ben agradable. Res de sorprenent, excepte uns quants gitanos (romanesos?) que no he arribat a sentir bé quina llengua parlavan. Això de romanesos ho he deduït per la forma del cap del xic, una forma aixina com de cabota de misto. Eixa forma, compte, no té res de genètica, sinó que vaig vore en un documental que corresponia al costum d'embolicar el cap del xiquets precisament amb eixa finalitat. No recorde ara on era, si a l'Àfrica o en algun altre lloc, on aconseguien pel mateix mitjà unes testes amb forma de meló de tot l'any impressionants.
Segurament amb les idees passa prou com amb eixos ossos en formació i per això acabem tenim moltes vegades idees de cavallistes —tal com es dia a la Vall—. Per exemple, deu ser per això que ixen els del tribunal suprem espanyol i companys de viatge que, més enllà de tota comprovació educativa i social, mantenen que, per simple «dret de conquesta» (o una excusa semblant), a Catalunya l'ensenyament s'ha de vehicular (també) en castellà. Eixa raó de conquesta és una bena que conforma les idees, i em sap mal que l'inefable Fernando Savater encara la duga, al cap del anys, i tinga la gossera inteŀlectual de comprovar si això que demana té cap fonament positiu per als individus i per a la societat que ho ha d'aplicar. Només caldria que mirara els resultats educatius del País Valencià per a comprovar que això és un destrellat.
Bé, dolicocèfals o braquicèfals, tot això és decoració i el que compten són les idees que tenim i si les apliquem adequadament. Abans com ara (Rosalind Thomas, «La ciudad clásica», dins de La Grecia clássica de Robin Osborne): «Certa normativa tebana, per exemple, exigia que un candidat a ocupar un lloc públic no haguera exercit cap tasca comercial durant els últims deu anys, tot i que u pot imaginar-se fàcilment eixos aspirants mirant de posar un testaferro per a continuar amb el negoci.» Encara ho estem revisant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada