Estic recopilant els dossiers del diari sobre els papers que ha filtrat Wikileaks. Si puc, algun dia en faré una lectura seguida, noveŀlada. Per ara en tinc prou amb els titulars i alguns paràgrafs, i té una molla interessant, tot i que pugues dir que semblen moltes voltes recopilacions dels barrets que es fan i es desfan cada dia en qualsevol cantó del poble. Tal com recorda Soledad Gallego-Díaz, a causa d'eixos barrets hem tingut molts maldecaps, i dels forts.
Perquè l'opacitat de la gestió pública només hauria de tindre una justificació temporal, és a dir, el temps que es tarda en fixar el moment de retre comptes. O de posar els comptes a disposició pública. Res més. El que no pot ser és que en algunes qüestions o àmbits de decisió sembla que estigam en estat d'alarma o setge permanent.
Al País Valencià encara no ha arribat el moment de saber els diners que se'n van i per a on en àmbits tan propis de la «seguretat nacional» com són la construcció de centres educatius, la visita del papa de Roma a València en l'any 2006, el cost i beneficis de la privatització dels hospitals valencians i un llarg etcètera de diners públics. Es veu que no volem saber-ho i que mos agraden més les explicacions en forma de fullet de propaganda o del tipus «xe, ho han fet gran, açò».
En les Corts mateix, a pesar de la retallada, no mos podem queixar, però el cas és que mos regategen alguna reclassificació i algunes millores laborals, mentres estan posant una columnes decoratives, ben ajustades a la coentor i la falta de funció que, en general, té esta cambra, que són diners que es resten als àmbits en què hauria d'invertir una administració pública.
En fi, que hui ha segut festa. A migdia hi havia prou de personal pel carrer, però no estaven demanant reformes constitucionals ni estatutàries, i, en canvi, el pp valencià vol reformar l'estatut que va aprovar amb els socialistes fa pocs anys..., ara no recorde quan exactament. De fet, mire el suplement dels vint anys de suplement valencià del diari El País i no hi trobe cap referència. A vore si més que reformar-lo encara està per aprovar o s'ha autodestruït, tal com indicava la seua clàusula derogatòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada