Valencià, en «bisi», no s'hi val

Mire de no ser massa exigent amb l'ordinador, però es veu que la vellea del maquinari dóna per a poc més, a pesar de l'actualització a l'Ubuntu 10.04. Llàstima de crisi funcionarial, o no sé si sort, perquè em costaria decidir-me entre un clònic sense marca, un de marca, un Mac... Bé, mentres dure la crisi, no cal que em calfe massa el cap en eixe sentit. Faré servir l'Asus com a recurs d'urgència.

Per cert, una companya m'insistix perquè apunte este bloc a un premis que hi ha. L'any passat no ho podia fer, perquè les bases no m'ho permetien. Enguany les han canviades una mica i sí que m'hi haguera pogut presentar. Amb tot, el termini ja s'ha tancat i no caldrà que estiga massa pendent de la valoració que mereix este bocinet d'espai virtual.

Estic cuinant una dorada al vapor dins del forn amb una estri d'eixos de silicona que fa la casa Lekué. Com que la cosa no té més misteri, supose que eixirà acceptablement cuit. En canvi, hi ha qui cuina sempre amb ganes de fotre, o amb ganes de tocar-mos el tendre a vore si mos entretenim amb les badomies diverses que mos amollen. Diu José Ramón Giner que eixa és precisament la missió que té Font de Mora Turón en l'actual govern valencià, atés que tot el que fa són una mena de bufes sonda. La llàstima és que n'hi ha massa que no perden ocasió de perdre's en indignacions diverses.

Per exemple, ¿m'havia jo d'indignar perquè el nou servei de ficció de sostenibilitat en bici de l'Ajuntament de València, Valenbisi, que sí que oferix —aparentment— versió valenciana del web, té les bicis retolades només en castellà? No, no cal indignar-se. Simplement, cal fer, a més de deixar anar esta gota de malíccia, una queixa al síndic de greuges. I ara utilitzaran, Rita Barberá Nolla i companyia, els diners públics infringint els drets i inventant excuses.

D'això parlava per ràdio (El Secret, Catalunya Ràdio) hui mateix Susan George, dels diners públics amb què alguns ciutadans han «creat» la crisi de la resta dels conciutadans del món, i estos l'hem pagada i ara esten pagant els beneficis d'aquells mateixos gràcies a la crisi. Tot té una estricta lògica capitalista de mercat, però no té el mínim ètic a què es suposa que aspiren les societats que han inventat i que han treballat per això de l'estat del benestar occidental. I, bé, més enllà de renegar i indignar-se, diu que hi ha moltes coses a fer, començant per apuntar-se a alguna activitat coŀlectiva sobre una qüestió que mos interesse. Avant, doncs, amb la participació en la societat.