divendres, 4 de juny del 2010
Un petit somriure trencat
Me s'ha tornat a fet tard per a la cosa del valencià de la crisi. Per sort ma mare m'ha contat un acudit: «Necessitem cobrir dos llocs de treball per a eixir de la crisi: un electricista, per a llevar enxufes; i un retor, per a repartir hòsties.» No és molt allà, però m'ha fet gràcia. A això, hi puc afegir un comentari de George Bernard Shaw: «Els bolquers i els governs s'han de canviar periòdicament, i pels mateixos motius.» O una cosa aixina. Venia en el Presència d'esta setmana, on encara no he comprovat si apareixen els noms dels traductors tal com toc —i com em va confirmar el director de la revista que calia fer.
A banda d'això, m'he agafat un dia de calma amb la música. He posat la ràdio de l'Spotify en jazz dels sixanta, i avant. Ara mateix sona Nina Simone amb You've got to learn.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada